Residència d'estudiants ETSAV

Edifici de 57 habitatges per estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, de la Universitat Politècnica de Catalunya situada a Sant Cugat. Aquest edifici mostra la unió entre sostenibilitat i construcció industrialitzada, on el factor ambiental ha jugat un paper clau en las estratègies seguides. El compliment de la certificació suïssa Minergie com a punt de partida, Tres fulles de l’eina d’avaluació VERDE i la qualificació energètica A, reduint la demanda energètica fins un 60%.

L’edifici s’emplaça dintre de la parcel·la que ocupa la ETSAV (ús de sòl equipament de tipus educatiu). Donat que es tracta de l’ampliació del campus, es proposa que els serveis de gestió de l’aigua i energia dels edificis estiguin integrats amb la finalitat d’optimitzar el seu funcionament global.

La ordenació del nou edifici pretén mantenir l’equilibri entre els edificis existents i els espais exteriors, així como prioritzar la relació directa entre els habitatges i el campus amb el terreny, garantint l’accessibilitat als espais exteriors.

L’obra es caracteritza arquitectònicament per dos aspectes que incideixen en els criteris de diseny. El primer és la disposició dels habitatges amb un gran pati central on, a manera de gran saló, es desenvolupará la vida comunitària. Aquest espai central de 1.000 m2 es cobrirà amb tancaments d’invernacle, convertint-lo en un atri, un ‘espai intermedi’, bioclimatitzat, que permetrà millorar l’eficiència energètica de l’edifici i albergar usos col·lectius.

El segon aspecte és la utilització d’un sistema constructiu industrialitzat. El projecte es resol a partir d’un mòdul d’habitatge prefabricat i de sistemes constructius coherents amb el muntatge en taller, intentant portar aquesta lògica industrial al límit de les seves possibilitats. La industrialització permet estalviar temps, millorar les garanties de control de execució, implantar sistemes en sec i minimitzar els residus del procés d’obra. En total s’han fabricat 62 mòduls, dels quals 57 són de la mateixa tipologia d’habitatge, i 5 corresponen a mòduls especials destinats a usos comunitaris i accessos.

Una de les avantatges de la construcció industrialitzada radica en una major eficiència en els temps d’execució. En aquest cas, el temps de construcció es va desenvolupat en les següents etapes: 2 mesos de treballs in situ (cimentacions, sanejament, instal·lacions generals, etc.), 2 mesos de producció de mòduls en el taller, 2 setmanes de transport i assemblatge dels mòduls en obra i 3 mesos d’acabats generals (coberta, detalls de façana, urbanització, etc.). La coberta de l’atri amb el sistema d’hivernacle està prevista d’execució pròximament.

Productes d'interès vinculats a aquesta obra

En el següent vídeo el Fabián López, de Societat Orgànica, fa algunes reflexions sobre el procés de concepció de l'edifici des del punt de vista de l'energia.


S'aposta per cobrir l'atri central com un hivernacle, solució econòmica amb la qual s’ha aconseguit reduir el factor de forma de l’edifici, sense perdre qualitats de ventilació, espai i enllumenat natural. Aquestes característiques han permet que es mantinguin condicions de confort a l’interior(10 -20ºC). La millora de les condicions microclimàtiques de l'atri reduiran directament la demanda de climatització en els habitatges. Es té previst un cicle de ventilacions que seran les mínimes normatives, per a la renovació d'aire des de l'espai temperat. Aquesta solució reduirà considerablement les pèrdues tèrmiques per ventilació, permetent que el rendiment sigui igual al d'un recuperador de calor, però en aquest cas amb tecnologia totalment convencional.

L'edifici ha estat dissenyat segons les prescripcions típiques d'un estàndard d'eficiència energètica: alta estanquitat a l'aire (membranes paravent-transpirables Tyvek i finestres classe 3) i una baixa conductivitat tèrmica en tota la seva envoltant (coberta U = 0,26, façanes U = 0,31, soleres U = 0,33 i finestres de fusta, amb vidre baix emissiu U = 1,4). S'han minimitzant els ponts tèrmics en totes les pells exteriors menys en les façanes a l'atri, on s'han acceptat solucions menys exigents, on les pèrdues per transmissió eren menors.

A l'estiu l'edifici utilitza les següents estratègies per reduir gairebé a 0 les necessitats de refrigeració: proteccions solars en l'atri i en els mòduls, aprofitament de la inèrcia tèrmica de l'interior dels mòduls (formigó vist) i de la coberta vegetal, hiperaislamiento, atenuació de la radiació solar directa mitjançant vegetació a la façana ia la coberta, i ventilació natural creuada en els habitatges i en l'atri amb suport de refrescament vegetal en atri i façanes.

SISTEMES ACTIUS

Per cobrir la demanda d'energia s'ha dut a terme una divisió del sistema de producció energètic. D'una banda, la calefacció funciona amb un model de circuit tancat i centralitzat que amplia la instal·lació existent a l'ETSAV, i que només funcionarà en els períodes freds de l'any, amb una difusió per aire mitjançant Fan-coil.

La producció d'ACS dels habitatges, es realitza mitjançant un sistema autònom a través de microcogeneració. La calor residual de la microcogeneració produeix l'electricitat equivalent a tot el consum elèctric col · lectiu de l'edifici.

Per als consums individuals de cada habitatge s'utilitza el sistema Leako que integra i comptabilitza els consums reals de calefacció, ACS, aigua i electricitat de cada habitatge, alhora que transfereix informació d'aquests consums en línia.

EMISSIONS MATERIALS

S’ha buscat desenvolupar la idea d’edifici “no acabat”, on els materials es deixen a vista sense tractaments. Això ha suposat una incidència determinant en la disminució del seu impacte ambiental simplement pel fet d’utilitzar menys recursos materials. A la majoria dels sistemes industrialitzats, l’impacte ambiental (consum d’energia, generació de residus i emissions de CO2 associats a la producció de materials) sol ser major que la construcció convencional. En aquest cas, gràcies a l’aplicació de criteris de tancament de cicle dels materials al cicle de vida de l’edifici, es redueixen fins un 25% les emissions de CO2 (en fase de producció) i fins un 75% en la generació de residus (en fase de construcció).

Alguns dels criteris que s’han tingut en compte són: la disminució de l’ús dels materials per unitat de servei, la substitució de productes habituals per reciclats i reciclables, juntes seques i reversibles i una major durabilitat de l’estructura. L’edifici al final del seu cicle de vida podrà ser desmuntat per complert, els mòduls de formigó i els altres components podran ser reutilitzats.

El projecte disposa de xarxa separativa d'aigües pluvials, que s'emmagatzemen en un dipòsit enterrat dimensionat per cobrir tota la demanda d'aigua de reg de l'edifici. També disposa d'una xarxa separativa d'aigües grises, reutilitzant l'aigua de les dutxes per les descàrregues d’inodors. Aquestes estratègies de reutilització, sumades a una reducció de la demanda mitjançant sistemes més eficients (airejadors en aixetes, descàrregues de menor cabal en inodors, jardineria de plantació autòctona i de baix manteniment) permeten reduir el consum de l'edifici en aigua potable fins 2.070 m3 / any. Les xarxes d'aigües pluvials i grises del nou edifici estan preparades per a una futura connexió amb la resta de l'equipament. D'aquesta manera es podran aprofitar també les aigües reutilitzades per cobrir la demanda d'aigua d’inodors de l'escola.

El projecte ha obtingut la categoria A en la certificació energètica obligatòria (simulació amb CALENER), aconseguint una disminució del consum energètic del 60% respecte de l'estàndard. Paral·lelament s'ha tramitat la certificació Suïssa Minergie, segons la qual, un cop s'hagi instal lat l'hivernacle, el projecte complirà amb l'estàndard en aconseguir un consum d'energia primària previst de 33,8 kWh/m2 any, inferior als 38 kWh/m2 any exigits per l'estàndard. D'altra banda, el projecte també ha estat avaluat amb l'eina de certificació de qualitat ambiental d'edificis VERD de GBC Espanya, aconseguint 2,65 punts, l'equivalent a tres fulls, que representa la màxima distinció que s'ha aconseguit a data d'avui a Espanya.

Arquitectes

H Arquitectes i dataAE

Arquitecte tècnic

Aleix Enguix - Constructora d'Aro

Emplaçament

Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Any de construcció

2009-2012

Ús de l'edifici

Equipament públic - Residencial

Tipus de promoció

Pública