En aquest capítol expliquem el funcionament de diferents tipus de calderes, amb l'objectiu de justificar la diferència de rendiment que podem esperar de cada una d'elles. També parlem dels tipus de combustible i la raó per la qual es considera que la biomassa no té emissions de CO2 associades a la seva combustió.
Un blower-door és un ventilador que pot incrementar o reduir la pressió interior d'un habitatge o qualsevol altre tipus d'edifici. S'utilitza per valorar l'estanquitat a les infiltracions d'aire. En aquest vídeo veurem que també resulta una eina molt útil per trobar fuites.
L'estanquitat és un element clau per aconseguir consums baixos en climatització. Hi ha casos, com el que veurem a continuació, en els que l'increment de l'aïllament de l'envolupant de l'edifici no redueix la demanda d'energia. En aquest capítol, amb la col·laboració del Josep Linares, valorarem la influència de l'estanquitat en el confort i la demanda dels edificis.
L'estratègia més coneguda d'estalvi energètic és canviar les làmpades per models més eficients. On hi tenim una bombeta incandescent el canvi a un fluorescent compacte és senzill, i en determinades ocasions uns LEDs també poden ser adequats. Però podem canviar tots els fluorescents d'una oficina per LEDs? Quines altres accions d'estalvi podem considerar?
Estalviar energia en il·luminació pot consistir en reduir la quantitat de làmpades instal·lades, substituir unes làmpades obsoletes per altres de més eficients, o millorar la gestió de la il·luminació, entre altres opcions. La qüestió és: on trobem el límit?
Aprofitar la llum del Sol ens permet estalviar energia i oferir confort lumínic als usuaris dels edificis. Malauradament, si no es fa bé, es poden crear enlluernaments i sobreescalfaments que anul·len el confort dels usuaris i l'estalvi energètic.
La termografia pot ser molt útil a l’hora d’inspeccionar un edifici, ja que ens permet visualitzar ràpidament totes les temperatures superficials dels objectes que apareixen a la imatge. És un recurs de gran valor per a determinar si hi ha ponts tèrmics o zones amb risc de condensació.
En el capítol anterior vèiem com aïllar les façanes dels edificis des d’un punt de vista més aviat teòric. Ara tenim l’oportunitat de comentar amb en Josep Linares, de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, quines són les millors estratègies d’aïllament de façanes i quines són les solucions constructives més utilitzades.
Hi ha moltes raons per justificar la millora de l’aïllament dels edificis. Tot i així, sovint es segueix veient com una actuació cara i difícil d’amortitzar en comparació a la millora dels sistemes actius de climatització. Per valorar correctament la conveniència de millorar l’aïllament d’un edifici cal tenir en compte la oportunitat (aprofitar una rehabilitació de façana o coberta per fer l’actuació) i el termini. Si es fan actuacions a llarg termini, aïllar l’edifici és una de les primeres opcions, ja que el primer que cal fer és reduir la demanda i després millorar la forma de satisfer aquesta demanda.
A l’hora d’escollir un material per aïllar un edifici, és important conèixer la seva capacitat d’aïllar, però també és important saber què implica la seva fabricació. Diferents aïllaments tenen diferents impactes ambientals, i és important conèixer aquesta informació per no caure en l’error de pensar que qualsevol forma d’aïllar és igual de bona per al medi ambient.
Les finestres que seleccionem per a la construcció o rehabilitació d’un edifici condicionaran molt la demanda energètica de l’edifici. Per tant a l’hora de valorar el seu preu cal pensar també en el retorn de la inversió en estalvi energètic. D’altra banda l’estalvi energètic en fase d’utilització no és l’únic factor destacat. Cal tenir en compte que el procés de fabricació d’una finestra també pot requerir una despesa energètica elevada, i a més s’hi poden associar altres impactes ambientals molt rellevants.
La finestra és l’element energèticament més vulnerable de les façanes dels edificis i per tant un element en el que podem aportar una gran millora en l’eficiència energètica dels edificis existents. En aquest capítol parlarem sobre les millores que podem fer a les finestres per optimitzar el seu comportament energètic.
És habitual diferenciar les pintures entre “normals” i “ecològiques”, però la realitat és que aquesta diferenciació és massa simplista i provoca una certa confusió. Hi ha diversos tipus de pintures, cada un amb els seus avantatges i inconvenients, i la millor manera de preservar el medi ambient i la salut de les persones és conèixer la pintura més adequada per a cada cas.
En aquest capítol analitzem alguns productes que faciliten l’estalvi d’aigua en els edificis, com els inodors que utilitzen l’aigua del rentamans per omplir la cisterna o els urinaris que funcionen sense aigua.
En aquest capítol expliquem quins criteris cal seguir a l’hora d’escollir els materials i colors dels tendals, per assegurar que compleixen bé amb la seva funció de refrescar l’ambient.
Alguns dels avantatges directes de la industrialització a nivell ambiental són la reducció dels residus generats en obra, de la contaminació acústica i també de la generació de pols. En aquest capítol analitzem quines són les claus per aconseguir reduir encara més l’impacte ambiental de la construcció industrialitzada.
És un tipus d’ecoetiqueta que incorpora informació sobre l’anàlisi de cicle de vida del producte. Si aquest sistema s’estén i hi ha suficients productes al mercat que ofereixin aquesta informació, serà possible determinar amb precisió els impactes ambientals reals de la construcció d’un edifici.
Les etiquetes ecològiques, o ecoetiquetes, són sistemes voluntaris de qualificació ambiental que certifiquen que un producte determinat és més respectuós amb el medi ambient que la majoria de la seva categoria.
La flexibilitat d’ús que permeti un edifici condicionarà la quantitat de remodelacions que haurà de patir al llarg de la seva vida útil. Si un edifici, com el Georges Pompidou, permet fer canvis d’activitat sense pràcticament haver de fer-hi obres, les possibilitats de que quedi obsolet a nivell d’ús seran molt petites.
Si en fase de disseny es pensa la cuina des de la perspectiva ambiental, aconseguirem reduir l’impacte de les accions dels usuaris. En aquest vídeo mostrem alguns consells bàsics que ens permetran fer cuines més sostenibles, des de l’elecció de materials de revestiment fins a la distribució d’electrodomèstics.
El bambú és un material que s’acostuma a etiquetar de sostenible. Certament, té una virtut que el diferencia d’altres materials: la seva gran regenerabilitat. Quan es talla el bambú torna a créixer sense necessitat de replantar-lo, i a més ho fa en un temps rècord comparat amb qualsevol altra fusta que es pugui utilitzar en la construcció.
El Passivhaus és un estàndar de baix consum energètic molt implantat en el centre i el nord d’Europa. Està basat en combinar el disseny passiu amb tecnologies avançades, com la ventilació forçada amb recuperació de calor, i l’ús de materials innovadors.
Si volem millorar el comportament energètic d’un edifici sempre és recomanable fer un bon estudi previ. Si es plantejen solucions estàndard per a tots els edificis difícilment podrem dir que estem optimitzant els recursos invertits. Per fer un bon anàlisi de l’edifici cal disposar d’informació de les instal·lacions i dels elements constructius, que no sempre és fàcil d’obtenir.
Per a construir i fer funcionar els edificis es necessita un flux constant de recursos, com poden ser la fusta, l’acer, l’energia o l’aigua. Aquests recursos, ja sigui en qüestió de segons o de dècades, s’acaben convertint en residus. Aquest procés és cíclic, els residus es converteixen en recursos altre cop, però la gran velocitat a la que consumim recursos i generem residus està descompensant el cicle.
Els espais intermitjos són espais que no formen part de l’interior dels edificis però tampoc de l’exterior, com els porxos o els patis. Aquests espais acostumen a tenir un contacte més o menys directe amb l’exterior, per tant no es pot contemplar la possibilitat de climatitzar-los amb les tècniques habituals de climatització interior. Tampoc s’esperaria que tinguin les mateixes condicions de confort que s’exigeixen als espais interiors.
El Park Güell de Barcelona es va dissenyar amb l’objectiu d’aprofitar al màxim l’aigua de la pluja amb l’objectiu de convertir el que s’anomenava la “Muntanya Pelada” en una zona plena de vegetació. Per altra banda Terrassa disposa d’un enginyós sistema per aprofitar les aigües del nivell freàtic sense la necessitat d’utilitzar bombes per a la seva extracció. Els dos sistemes segueixen funcionant avui en dia, encara que sigui parcialment, el que demostra la seva utilitat i vigència.
En aquesta ocasió analitzarem sistemes d’obtenció d’aigua que es van desenvolupar molts segles enrere, en zones semidesèrtiques. Utilitzar aquests sistemes, en teoria, permetria reduir la necessitat de grans infraestructures vinculades a l’aigua, com els transvassaments o les dessalinitzadores.
Hi ha diversos aspectes que condicionen el consum energètic d’un edifici: la forma i orientació, els materials, les instal·lacions, el clima, l’entorn, els usuaris i la gestió. Quan es vol reduir el consum d’energia d’un edifici és molt habitual centrar-se en la pell de l’edifici i/o en les instal·lacions, però l’ús i gestió de l’edifici també són aspectes fonamentals per aconseguir un estalvi important en el consum de recursos.
En aquest capítol parlem de la paradoxa de Jevons, que demostra que l’increment de l’eficiència no sempre comporta una reducció del consum global de recursos. Tot i que l’eficiència és un camí cap a la sostenibilitat, és imprescindible fomentar-ne d’altres com la suficiència per aconseguir una reducció real dels impactes ambientals.
En aquest capítol veurem com els esquimals van aconseguir adaptar-se al clima àrtic tot i disposar de molt pocs recursos. La principal característica que havien de complir les edificacions esquimals era la protecció contra el fred.