Les certificacions de la fusta

La fusta és un recurs renovable que es pot reciclar i reutilitzar. A més és reservori de CO2. Això fa que sovint es faci una associació directa entre fusta i sostenibilitat, encara que no sempre és així. En aquest capítol veurem quins aspectes hem de tenir en compte per escollir la fusta, per tal d’assegurar-nos que estem optant per una opció realment sostenible.

El primer que ens hauríem de preguntar és per què la fusta es considera un material sostenible.

Hi ha moltes raons, algunes de les més destacades són:

Primer, que és un recurs renovable. El cicle de creixement, vida i mort dels arbres gràcies a l’energia del sol és constant i relativament ràpid. Per tant si es consumeix fusta d’un bosc d’una forma adequada el bosc tornarà a generar més fusta sense que això suposi un impacte ambiental rellevant. A més l’ús de la fusta evita la utilització de recursos naturals no regeneratius, com el petroli i els metalls.

És un material natural. Els processos de transformació de la fusta poden arribar a ser mínims, per tant s’utilitza molt poca energia per a convertir un arbre en un producte de fusta.

És un material reutilitzable i reciclable. Hi ha diverses maneres de reutilitzar la fusta o de reciclar-la, i fins i tot es pot acabar utilitzant com a adob o energia calorífica.

És un material amb balanç d’emissions neutre. Quan la fusta es degrada o es crema allibera CO2, però és un CO2 que havia absorbit prèviament, per tant no contribueix al canvi climàtic. A més durant tota la seva vida útil emmagatzema CO2, per tant tota la fusta que es genera als boscos redueix la concentració de CO2 de l’atmosfera.

És un material saludable. No emet substàncies nocives per a la salut humana, regula la humitat de l’aire i en general suposa un increment del confort per a les persones.

És un bon aïllant tèrmic. Ja vam veure en un capítol anterior que a nivell tèrmic les finestres de fusta són molt interessants, sempre que estiguin ben fetes i es garanteixi la seva estanquitat al pas de l’aire.

Per tant ja veieu que en general escollir la fusta com a material de construcció és una opció més sostenible. Tot i així, com dèiem abans, cal tenir en compte alguns aspectes per assegurar-nos que realment estem fent una tria sostenible del material.

El primer que cal saber és que existeixen certificats que garanteixen la legalitat i sostenibilitat dels productes de fusta. Hi ha diversos conceptes que cal conèixer: la certificació forestal, la cadena de custòdia, la certificació dels aspectes ambientals del producte i la certificació de la gestió ambiental de l’empresa.

La certificació forestal és un procés en el qual s’audita la gestió forestal d’un bosc. S’exigeix el compliment d’uns determinats criteris establerts per una entitat certificadora. Si es compleixen aquests criteris la fusta pot lluïr un segell que indica que en l’explotació forestal es compleix la llei i determinats criteris de sostenibilitat.

Els principals sistemes de gestió forestal són l’FSC i el PEFC, tot i que n’hi ha d’altres que són igualment vàlids. Cada sistema es regeix per diferents principis i criteris per oferir la certificació, com per exemple el compliment de la legislació vigent, fer un correcte manteniment dels boscos i preservar els drets de la població local i la biodiversitat.

Tant a Catalunya com a tot l’estat espanyol i Europa hi ha més hectàrees certificades per PEFC que per FSC, mentre que en països en vies de desenvolupament està més arrelada la certificació FSC.

Aquestes certificacions ofereixen garanties de la fusta com a matèria primera, però des que la fusta surt del bosc fins que arriba l’edifici en forma de producte hi ha un llarg camí que pot representar diversos impactes ambientals. Per això existeix la cadena de custòdia.

La cadena de custòdia és una certificació que integra les fases de transformació, manipulació, transport, emmagatzematge, producció i comercialització de la fusta.

El segell dels sistemes PEFC i FSC varien en funció del tipus de producte, indicant per exemple si tan sols representa un percentatge de fusta controlada, i han d’incloure un codi de traçabilitat, de forma que resulta senzill comprovar la seva validesa.

La certificació dels aspectes ambientals del producte final es fa mitjantçant les ecoetiquetes. A Catalunya hi ha els sistemes d’ecoetiquetatge “Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental” i “Etiqueta Ecològica de la Unió Europea”. Tan sols el “Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental” té una categoria de producte sobre productes de fusta. A part de contemplar criteris que queden recollits en les certificacions esmentades anteriorment, com el compliment de la legislació ambiental o la gestió dels boscos, també recull criteris com l’aptitud per a l’ús del producte final o el tipus d’envàs del producte.

Finalment l’última certificació que podem comprovar és la certificació de la gestió ambiental de l’empresa. Aquí no s’avalua el producte en sí sinó l’organització o empresa. Les eines de gestió ambiental més conegudes són el reglament EMAS i la norma ISO 14001. Són sistemes que valoren aspectes com l’impacte ambiental de l’organització, la difusió de la informació ambiental i la millora permanent en matèria de medi ambient.

Continguts relacionats

Productes presentats a la 8a Conferència Passivhaus

A principis de novembre de 2016 es va celebrar la 8a Conferència Passivhaus a Pamplona. En aquest vídeo es mostren 4 productes que s'han presentat en el marc de la conferència.

Veure el vídeo

El futur de la construcció amb fusta

En capítols anteriors ja hem vist els beneficis ambientals que té utilitzar la fusta com a material de construcció, però fins a quin punt podem utilitzar fusta de proximitat? Com afrontem el repte de la durabilitat? Com podem garantir les seves prestacions tècniques? En aquest capítol comptem amb la col·laborarció del doctor Joaquín Montón per aclarir aquests temes.

Veure el vídeo

Àrids reciclats

Una de les claus de la sostenibilitat és convertir els residus en recursos. En aquest capítol veurem quins tipus d’àrids reciclats podem obtenir a partir dels residus de la construcció i la demolició o desconstrucció. També veurem alguns aspectes a tenir en compte per assegurar la seva qualitat i futur aprofitament d'aquests àrids.

Veure el vídeo

Aïllar els edificis (II)

En el capítol anterior vèiem com aïllar les façanes dels edificis des d’un punt de vista més aviat teòric. Ara tenim l’oportunitat de comentar amb en Josep Linares, de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, quines són les millors estratègies d’aïllament de façanes i quines són les solucions constructives més utilitzades.

Veure el vídeo

Aïllar els edificis (I)

Hi ha moltes raons per justificar la millora de l’aïllament dels edificis. Tot i així, sovint es segueix veient com una actuació cara i difícil d’amortitzar en comparació a la millora dels sistemes actius de climatització. Per valorar correctament la conveniència de millorar l’aïllament d’un edifici cal tenir en compte la oportunitat (aprofitar una rehabilitació de façana o coberta per fer l’actuació) i el termini. Si es fan actuacions a llarg termini, aïllar l’edifici és una de les primeres opcions, ja que el primer que cal fer és reduir la demanda i després millorar la forma de satisfer aquesta demanda.

Veure el vídeo