Internet de les coses: oportunitats i reptes per al sector de l'edificació

Internet ha revolucionat molts sectors. Algunes notícies recents fan pensar que el sector de l’edificació pot ser el proper. En aquest capítol veurem de quina manera internet pot ajudar a sostenibilitzar el sector de l’edificació i també quins reptes planteja aquest canvi.

Durant aquest any 2014 algunes grans empreses tecnològiques han fet moviments importants vinculats al sector de l’edificació.

  1. Google ha comprat l’empresa Nest. Aquesta empresa es dedica a fer termòstats i detectors de fum que es caracteritzen per estar connectats a internet i utilitzar avançats sistemes d’aprenentatge per millorar el confort, el consum d’energia i la seguretat dels habitatges.
  2. Samsung ha comprat SmartThings. L’empresa es dedica a crear concentradors per a centralitzar la informació de diversos dispositius de la llar per a que poguem interactuar amb ells amb el mòbil.
  3. Apple ha presentat HomeKit, un marc que permet integrar i fer interactuar diferents aparells domèstics.

Tot això recorda a l’etern discurs de la domòtica, que fa dècades que intenta entrar als edificis sense èxit. Actualment hi ha sistemes domòtics que funcionen molt bé, però la dificultat per introduïr informació al sistema sempre ha estat massa gran. La diferència entre abans i ara és que ara portem mòbils intel·ligents i en breu dispositius vestibles que constantment generaran informació sobre la nostra ubicació, el nostre ritme cardíac o els nostres nivells de confort. A més els sensors i actuadors que instal·lem a l’habitatge són més petits, ecònomics i es connecten a internet. Per això s’utilitza el terme “Internet de les coses”. En comptes de ser les persones les que ens connectem a internet per donar o rebre informació, són els objectes els que generen i comparteixen informació entre ells. Això expandeix la nostra capacitat de monitoritzar, entendre i controlar els edificis. Per exemple a dia d’avui per valorar les condicions de confort en un edifici s’instal·len sensors de temperatura o termòstats en punts de l’edifici que difícilment són ideals. Si les nostres sabates i rellotges ens estan monitoritzant i poden valorar el nostre grau de confort, poden compartir aquesta informació amb l’edifici i automàticament el sistema de climatització pot adaptar-se a les necessitats dels usuaris.

Com funciona

Actualment no hi ha cap estàndard adoptat per la indústria, però el funcionament serà similar al que expliquem a continuació:

Quan afegim un accessori nou a casa nostra, per exemple una finestra nova, aquest element sol·licita accés a les dades de la casa mitjantçant el telèfon mòbil. Nosaltres decidim quin nivell d’accés a la nostra informació li volem donar i l’element queda configurat de forma que pot compartir informació amb el sistema. El sistema de gestió energètica de la casa, que no és més que una aplicació del mòbil, pot accedir a dades meteorològiques, a la nostra agenda, la nostra ubicació, al sistema de climatització i a les finestres. La nova finestra que hem instal·lat permet el pas de l’aire per ventilar sense necessitat d’obrir la finestra, per tant ventilarà durant l’estona estrictament necessària per evitar que baixi massa la temperatura de la casa. Si sortim de la feina i no tenim cap compromís apuntat a l’agenda la casa sabrà que arribem aviat i posarà en marxa la climatització, a no ser que detecti que la finestra ha quedat oberta.

La clau és entendre que hi ha una base de dades en la que s’emmagatzema la informació de forma estructurada. A partir d’aquí els elements de l’edifici que s’hi connecten poden ser de qualsevol fabricant que s’adapti a aquesta estructura de dades. I si instal·lem una aplicació de gestió energètica, li estem donant accés a aquestes dades. En qualsevol moment podem utilitzar una aplicació diferent, o diverses alhora. Podem tenir una aplicació de gestió energètica, una de gestió documental on hi hagi el llibre de l’edifici amb l’informe de l’última ITE, una aplicació de gestió econòmica de l’immoble, en la que hi accedeixen tots els veïns i l’administrador de la finca i hi trobem informació sobre les despeses de la comunitat o les actes de les reunions, una aplicació de seguretat que vetlla per a que sempre quedin totes les portes tancades, etc.

Oportunitats

Crear una representació virtual dels edificis. Els sistemes actuals, com HomeKit, són senzills, però res impedeix que amb aplicacions de tercers poguem ampliar l’estructura de dades per tal d’encabir-hi qualsevol tipus d’informació vinculada als edificis. Per exemple podem utilitzar un sistema BIM per afegir informació complementària a l’edifici. Estem parlant de crear una representació virtual de l’edifici que mantingui una coherència entre sistemes i serveixi per millorar el seu control i gestió a tots els nivells.

Disposar de més informació. El sector de la salut als Estats Units ja utilitza dades de quantificació personal com l’historial del ritme cardíac, els nivells d’exercici o la qualitat del son per a fer diagnòstics. L’usuari comparteix la informació exclusivament amb el metge o centre hospitalari de confiança. El mateix procés és extrapolable al sector de l’edificació.

Fer nous estudis. Si els sistemes recullen dades que es poden compartir de forma agregada i anònima es podrien fer estudis massius i molt acurats sobre el funcionament dels edificis, que finalment repercutirien en una millora del coneixement que tenim del parc edificat existent.

Rehabilitació d’edificis existents. La principal oportunitat és la renovació d’edificis per a fer-los més flexibles i interactius. Millorar la capacitat d’adaptació dels edificis i les organitzacions pot suposar una reducció substancial del consum de recursos al mateix temps que es manté o millora el grau de confort.

Reptes

El preu. Podem fer que casa nostra passi a formar part de l’internet de les coses comprant una sola làmpada que es connecta a internet. Aquí no estem parlant de fer una instal·lació domòtica complexa de milers d’euros, l’entrada és tan progressiva com l’usuari desitgi. Tot i així, a dia d’avui qualsevol element quotidià té un preu alt pel sol fet de connectar-se a internet.

La privacitat. Encara que en principi els usuaris tenim el control de les nostres dades, la realitat és que tota la informació que està a internet pot ser interceptada per tercers. Per altra banda molta gent utilitza el correu electrònic, l’agenda i les xarxes socials, el que implica que molta informació personal ja està potencialment a l’abast de tercers, i en general la gent ho accepta.

La compatibilitat. Existeixen propostes diferents sobre com estructurar la informació, i això pot ser un limitant. Pot ser que un aparell tan sols sigui compatible amb el sistema d’Apple mentre que un altre ho sigui amb el de Google, per exemple. Tot i així el més probable és que els fabricants facin que els seus productes siguin compatibles amb diferents sistemes alhora.

La durabilitat. Un pany de porta acostuma a durar molts anys, mentre que un dispositiu electrònic n’acostuma a durar pocs. Si el pany de la porta és un dispositiu electrònic, i en un període de 3 o 4 anys queda obsolet, se’ns presentarà un problema a nivell econòmic i ambiental.

La salut. Potencialment hi pot haver desenes o centenars d’aparells dins la llar connectats per xarxes wifi, bluetooth o zigbee. Malauradament no hi ha un consens global sobre l’afectació que poden tenir tots aquests camps electromagnètics sobre la salut de les persones, però sens dubte és un factor a tenir en compte.

Conclusió

L’internet de les coses pot canviar la forma d’interactuar amb els edificis. Per primera vegada els edificis podran saber en quina habitació ens trobem, quin nivell real de confort tenim o quina és l’activitat que farem a continuació, i adaptar-se a les nostres necessitats. És una revolució interessant però que planteja tantes oportunitats com dubtes.

Continguts relacionats

Productes presentats a la 8a Conferència Passivhaus

A principis de novembre de 2016 es va celebrar la 8a Conferència Passivhaus a Pamplona. En aquest vídeo es mostren 4 productes que s'han presentat en el marc de la conferència.

Veure el vídeo

Sistemes de ventilació de doble flux

En aquest capítol visitem una obra de 44 habitatges a Barcelona i el showroom de Siber a les Franqueses del Vallès per veure en detall com és un sistema de ventilació de doble flux.

Veure el vídeo

Els components d'una instal·lació fotovoltaica

En aquest capítol comptem amb la col·laboració d'en Roger Bancells per explicar, en una instal·lació real, quins són els components d'una instal·lació fotovoltaica. També veurem com s'ha escollit la posició i inclinació dels mòduls i quins són els avantatges d'utilitzar microinversors en una instal·lació domèstica.

Veure el vídeo

Consideracions per al disseny de la ventilació d'un habitatge

En un altre capítol vam veure que en els edificis d'habitatges i ha diverses opcions per a la instal·lació de ventilació mecànica. En aquest capítol veurem algunes consideracions a tenir en compte a l'hora de dissenyar una ventilació de doble flux en un habitatge unifamiliar.

Veure el vídeo

L'acord de París pel canvi climàtic i el sector de l'edificació

El passat dissabte 12 de desembre es va assolir un acord històric a la cimera per al canvi climàtic celebrada a París. Parlem amb en Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, per poder entendre millor què representa aquest acord i quines conseqüències pot tenir per al sector de l’edificació.

Veure el vídeo