Casal per a joves de Bigues i Riells, La C@va

Imatge general de la pèrgola d'entrada
Espai interior de lectura, informàtica i jocs interactius
Planta general
Distribució costos per capìtols
Distribució costos per capìtols
Promotor: Ajuntament de Bigues i Riells del Fai
Direcció integrada de projecte: Oriol Marín, Rosa Romero i Berta Grau
Redacció projecte i direcció d'obres: Oriol Marín, Carles Bàrcena, Aleix Janè i Núria Garcia (Arquidos Arquitectes Tècnics i Gestió SLP)
Col·laboradors projecte: Alicia Dotor, Maria Sabato, Jea Pierre Paulet i Marta Farré (arquitectura) / Rosa Romero (arquitectura tècnica) / Dolors Feu (paissatge i enjardinament) / ESITEC Energia (instal·lacions) / STATIC (estructures)
Direcció d'execució: Rosa Romero Navarro
Coordinació de seguretat: Berta Grau Casas
 
Constructora: Món Vertical
Cap d’obra: Antonio Martin
Principals industrials: Bau Vila (estructures de fusta), Demofusta (fusteria interior), Javier Linares (alumini), Aluinter (panells mòbils), Plan Your Future (instal·lacions), Ceràmica Piera (fàbrica de maó), Webber (façana SATE), Quirze Puig (jardineria).
FITXA DE L'OBRA

Situació: Parc de Can Badell
Municipi: Bigues i Riells dels Fai (Vallès Oriental)
Zona climàtica: C2
Tipus d’edifici: Terciari. Equipament cultural
Tipus de intervenció: Rehabilitació i ambliació

Plantes/Alçada: PB
Superfície ùtil: 301,14 m2
Coste construcció: 347.459,96 €
Coste/m2:
1.153,82 €/m2
 
Data projecte: 
Data inici obres:
Data final obres: Setembre/2.020


Programa funcional
L’edifici dona resposta a un programa funcional propi d’un equipament sòcio-cultural en el que hi conviuen una àrea administrativa, una de serveis i instal·lacions, i la més important de totes, la d’activitats socials i culturals. Al mateix temps, també es vinculen els usos inherents al parc en el qual se cita. Per tant, la utilització d’aquest equipament ha de donar resposta a diferents situacions, usuaris i necessitats.

D’una banda, l’ús d’entitats i associacions en horaris convinguts per a la realització de diferents activitats amb  l’assistència de grups de persones alienes a l’equipament i de l’altra, l’activitat administrativa i de gestió general, amb personal propi que genera arxiu documental, requereix necessitats logístiques, ofimàtiques, etc. Finalment, activitats puntuals de servei públic per a festes i esdeveniments al parc amb gran afluència de persones, amb necessitat d’accedir als serveis higiènics, amb total independència de les activitats juvenils en ús, o fins i tot amb l’edifici tancat. Per tant, l’edifici ha de permetre una flexibilitat i polivalència d’ús, una molt bona gestió d’accés als diferents àmbits i, al mateix temps la seguretat davant vandalisme o furts.

La coberta de l’edifici es planteja transitable i, fins i tot, es permet que la vegetació de l’entorn desdibuixi el límit entre l’edifici i el paisatge. Una gran plataforma de fusta permet utilitzar-se com terrassa-mirador cap a
la ciutat, a recer de bosc.

El programa principal es disposa en una sola planta, la planta baixa, en la qual es concentren els usos dels
que s’ha de gestionar l’accés i la seguretat.

La preexistència genera un dels dos eixos longitudinals del projecte i l’altre s’adapta a la topografia de l’entorn generant un gir respecte el primer, que s’erigeix com a centre de gravetat. L’àrea construïda de la reforma és de 40,42 m2 i la de l’ampliació és de 253,70 m2, conformant un total del 301,14 m2, on es reparteix el programa.

Per més info: pàg. 50 https://www.apabcn.cat/ca_es/serveicolegiat/publicacions/informatiu/Pagines/informatiu.aspx

Arquitectura

Procés i forma
El procés de conformació de l’edifici, la forma i l’expressió resultants responen directament a l’ús escrupolós d’un sistema estructural porticat amb pilars i jàsseres de fusta laminada, que es disposa perpendicular als dos eixos longitudinals dels volums semisoterrats, en aquest cas de formigó. Hi ha una contraposició entre l’element petri, que sorgeix del terreny, i els elements sobreposats de fusta, a semblança de bosc en el
qual es troba el conjunt. Tot això està vinculat i aterrat amb vegetació, que encara ho eferma més al paisatge.
La seriació estructural permet una lectura interior molt clara, amb la identificació de tres plans horitzontals que defineixen tots els usos.

El pla +0,00 és on tenen lloc i es distribueixen les activitats, el pla +2,60 és el delimitat visualment per les jàsseres de fusta, i l’últim pla és l’inclinat, el de la coberta, que permet transmetre una sensació de més espai al
real, ja que les divisions interiors són totes transparents.

Configuració i conformació del projecte
Aquests dos processos, el de la contraposició de volums i estructures, així com el de la definició de plans visuals, juntament amb la gran varietat de situacions que permeten les portes corredisses interiors, acaben oferint múltiples escenes dins el mateix edifici, amb gran varietat de plànols de fons, profunditats, il·luminacions i perspectives. Des de l’exterior, el protagonisme es balanceja entre la vegetació frondosa que cobreix pèrgoles, murs, parterres i perímetres, així com la sobrietat i l’elegància que transmet la repetició fins a l’infinit de l’estructura de fusta, realçada pel contrast amb el color negre, en aquest cas, neutre, de qualsevol altre parament que no sigui el transparent o el petri del formigó.

Per més info: pàg. 50 https://www.apabcn.cat/ca_es/serveicolegiat/publicacions/informatiu/Pagines/informatiu.aspx

Energia

Consum energètic
Mètode de càlcul: HULC
Energia primària no renovable (EPnren): 95,79 kWh/m2·any
Energia final (Ef): 288,29 kWh/m2·any
Demanda d'energia per a calefacció (Dcal): 
Demanda d'energia per a refrigeració (Dref):
Demanda d'energia total (Dtot):

Estalvi energètic
L’edifici ha de ser un exemple a nivell de sostenibilitat, benestar ambiental i la salut. Per això s’han dut a terme dues estratègies: el disseny d’un edifici NZEB i l’aplicació d’una metodologia en la implementació de la sostenibilitat basada en criteris dels certificats internacionals de construcció sostenible.
El resultat és un edifici de mínima demanda i consum energètics on s’han incorporat tots aquells beneficis que aporten les certificacions ambientals, al marge de les seves exigències pel que fa al funcionament energètic. Aquests beneficis, relacionats amb la il·luminació natural, la qualitat de l’aire interior, les vistes, etc., es  tradueixen en benestar ambiental per als usuaris, millorant la seva qualitat de vida, així com la seva salut física i psicològica.

Estalvi energètic, sostenibilitat, benestar i salut
Disseny d’un edifici NZEB:
Pel que fa a la minimització de demanda i consum energètics, s’ha realitzat una avaluació energètica en fase de projecte no només dirigida a l’acompliment del Codi Tècnic de l’Edificació, sinó a la consecució de l’estàndard NZEB definit per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). Per això, s’han modelat 10 possibles  combinacions de tractament de l’envolvent, escollint finalment el model que ens ofereix les següents  conclusions, després de l’avaluació energètica realitzada amb l’eina HULC:
- L’edifici presenta un molt bon resultat en nivells de demanda. L’estalvi respecte a l’edifici de referència és del 48%. Per considerar-NZEB cal que aquest estalvi sigui superior al 35%.
- El fet de tenir una demanda tan baixa influeix directament en el consum i en les emissions. L’edifici obté una A en els dos indicadors i a més aconsegueix un estalvi en el consum d’EPNR d’un 66%, molt considerable.
Per a l’obtenció d’aquests resultats, s’ha dissenyat un edifici de molt baixa demanda energètica, implementant diferents estratègies passives, aprofitant la seva ubicació.
L’edifici es defineix per un eix longitudinal orientat a Sud, que permet aprofitar la incidència solar a l’hivern pel condicionament tèrmic interior, així com una permanent il·luminació natural de les diferents estances.
Es garanteix la ventilació creuada amb un pati longitudinal interior que, per l’efecte xemeneia, permet la renovació d’aire i refrescament a l’estiu. Cinc fronts de façana són captadors solars tipus Trombe, amb càmera
d’aire i sistema de reixetes de control de la ventilació que permeten assolir a l’edifici una temperatura interior superior a l’exterior durant l’època d’hivern.
La façana inclou pèrgoles vegetals integrades en el conjunt arquitectònic amb plantacions de fulla caduca, així com a sistema d’aïllament exterior tipus SATE, que donen resposta tèrmica a diferents èpoques de l’any. És a dir, s’ha de minimitzar el cost de construcció, la demanda energètica i les necessitats de manteniment amb estratègies arquitectòniques.

Estatègies pasives
- Del lloc: S’aprofita la bona orientació solar i el desnivell topogràfic per fer ús de la inèrcia tèrmica natural.
- Del disseny: Es potencia el funcionament passiu de l’edifici: captació solar a l’hivern, sistema d’aïllament tèrmic exterior (SATE), aïllament tèrmic de cobertes, integració de proteccions solars, fusteries, perfils i vidre de més alta eficiència energètica, i es col·loca un element de control, monitoritzat amb sensor.
- Aïllament tèrmic de l’envolvent amb minimització de ponts tèrmics, aprofitament de la inèrcia, disminució de demanda de puntes de calefacció i refrigeració i de risc de condensacions.
- La façana inclou pèrgoles vegetals integrades en el conjunt arquitectònic amb plantacions de fulla caduca, que donen resposta a diferents èpoques de l’any. Ombra a l’estiu i captació solar a l’hivern.
- En el cas d’estiu, s’augmenta el factor solar dels grans envidraments gràcies a les pèrgoles vegetals i als vidres dobles amb càmera i tractament de control solar.
- Per garantir la ventilació creuada del màxim d’espais, es genera un pati longitudinal en el costat de la contenció de terres que, per l’efecte xemeneia, garantirà la correcta renovació d’aire i refrescament interior a l’estiu.
- Màxima superfície de façana per captació tèrmica potenciant l’orientació Sud.
- Captació de radiació solar directa en buits de façana a Sud a l’hivern i emmagatzematge de calor a materials amb alta capacitat tèrmica tals com el paviment de formigó i els tancaments de maó perforat.
- Captació solar indirecta a l’hivern amb un mur Trombe per acumulació energètica tèrmica i condicionament interior amb retard inercial i per temperat de l’aire. Aquest sistema és adequat per a un edifici d’ús poc intensiu i molt focalitzat en la tarda, que permet aprofitar l’energia solar de tot el dia per mantenir l’interior de l’edifici amb una temperatura superior a l’exterior durant l’època d’hivern. Aquesta estratègia passiva de climatització es complementa amb un temperament de l’aire interior per mitjà d’un sistema de bomba de calor amb entalpia i un
circuit de conduccions d’aire.

Estratègies actives
Es pretén mostrar que les accions i els hàbits dels usuaris tenen un impacte molt important en la despesa energètica, utilitzant l’edifici com una plataforma didàctica. La forma de materialitzar-lo en les instal·lacions
passa per, principalment, dimensionar un sistema molt ajustat a les sol·licitacions dels espais, evitant així un sobre dimensionament, habitualment atribuït al “confort instantani”. 
Es considera que ajustar les dimensions de les instal·lacions, permet garantir un confort òptim, però que es   necessita previsió i paciència per aconseguir-ho en les condicions més desfavorables de l’any. A canvi, aquesta estratègia permet estalviar molta energia al centre, així com servir d’exemple de que el confort no s’ha d’obtenir a qualsevol preu.
- Climatització: El recinte de Can Badell disposa de sistemes de climatització (fred i calor) i de renovació d’aire, adaptades a la demanda de menor consum energètic que, per la zona geogràfica que ens ocupa, és la de calefacció, molt menor que la de refrigeració. La climatització s’aconsegueix mitjançant un sistema d’expansió directa o VRF, format per una unitat exterior i múltiples unitats interiors. Les unitats interiors en tallers i àrees obertes disposen d’un sistema de conductes per a distribució de l’aire, a la sala de reunions i administració les unitats són splits de ventilació directa.
- La renovació d’aire s’obté mitjançant un recuperador d’aire connectat als conductes de distribució de  climatització amb regulació mitjançant sensors de CO2 situats en el conducte central. D’aquesta manera s’estalvien conductes, i s’obté un sistema únic de clima i ventilació amb aprofitament de temperatura per  entalpia tèrmica i relacionat amb l’ocupació real de l’edifici.
- Il·luminació artificial LED de baix consum i doble encesa amb detectors de presència i d’il·luminació natural de façanes.
- Sostenibilitat en l’ús de l’aigua: Inodors amb cisterna amb doble descàrrega i aixetes amb reductor de cabal del 50% i temporitzats.
- Monitorització de consums: L’edifici compta amb monitoratge i difusió pública de consums en temps real d’esperit didàctic i de conscienciació dels usuaris.

Certificacions

Certificació energètica
L'edifici ha obtingut  una qualificació A (95,79 kWh/m2·any) en  consum d'energia primària i A (14,91 kgCO2/m2·any)  en emissions de diòxid de carboni respectivament. 

Certificacions ambientals
L’edifici ha obtingut la certificació “Verde” del GBCe amb una qualificació de quatre fullas.