FITXA DE L'OBRA
Situació: C/ Narcís Monturiol, nº 106-108
Municipi: Hospitalet de Llobregat
Zona climàtica: C2
Tipus d’edifici: Residencial. Plurifamiliar aïllat
Tipus de intervenció: Rehabilitació de l'envolupant tèrmica
Plantes/Alçada: PB+14
Superfície ùtil:
Data projecte: Novembre / 2013
Data inici obres: 20/Maig/2.014
Data final obres: 17/Juny/2.015
Arquitectura
Antecedents
Aquest edifici es va construir a l’any 1.969, en una zona principalment industrial de la zona de L’Hospitalet de Llobregat.
L’edifici, està situat en una zona que llinda pel nord, amb els carrers del Barri de Santa Eulàlia i pel sud, amb la zona de Plaça Europa, de l’Hospitalet de Llobregat.
Els carrers de la zona nord estan ocupats per edificis d’una antiguitat de diverses dècades, amb un nivell de renda dels seus propietaris mig/baix, que provoca que en molts casos el seu estat de conservació i manteniment, no sigui l’idoni.
En canvi, la zona sud de l’edifici ha sofert els darrers anys una profunda regeneració urbana i el tipus d'edificació que hi trobem, contrasta amb la existent a la zona nord.
Aquest entorn sud de l’edifici, a menys d’un kilòmetre de Plaça Europa, ha sofert un gran canvi en els darrers anys, amb la construcció de edificis d’habitatges i hotelers, molt mes funcionals, eficients i moderns, des del punt de vista estètic.
A l’edifici on s’ha intervingut, es va realitzar una rehabilitació constructiva a l’any 1.999, consistent en la restitució dels elements originals, sense cap canvi de material ni configuració exterior de les façanes de l’edifici.
Situació de l'edifici abans de la intervenció
Després de la rehabilitació de l’any 1.999, el resultat d’aquesta intervenció no va ser l’esperat per la propietat. L’any 2.006, 7 anys després dels treballs, es va haver de realitzar unes actuacions de urgència per la protecció de les façanes per evitar despreniments.
Després de 7 anys amb les façanes protegides i d’uns quants d’aquests realitzant pagaments a compte per unes futures obres de rehabilitació de l’edifici, es constitueix una Comissió d’Obres.
Aquesta Comissió serà a partir d’aquest moment l’interlocutor entre la Comunitat de Propietaris i la resta d’agents que intervindran a l’edifici (Tècnics, Constructores i Administrador de la finca). Una de les funcions principals de la Comissió es, per voluntat dels co-propietaris, vetllar per que la rehabilitació que s’executi tingui unes majors garanties i sobre tot més durabilitat, que la efectuada l’any 1.999.
Inicialment, amb l’objectiu de conèixer l’estat actual de l’edifici i en compliment de la normativa vigent en matèria d’inspecció tècnica d’edificis, s’encarrega l’ITE (Inspecció Tècnica de L’Edifici). En aquest informe apareixen un seguit de deficiències greus i molt greus, concentrades principalment a la envolupant de l’edifici.
Un cop determinades i explicades a la comissió d’obres, les patologies de la envolupant de l’edifici i coneguda la seva voluntat de realitzar una rehabilitació constructiva de qualitat i duradora, s’inicia la redacció del projecte de rehabilitació.
Evolució del projecte de rehabilitació
El primer plantejament de rehabilitació, es realitza sobre el supòsit de la reconstrucció dels elements existents, amb les tècniques adequades i els materials més adients, mantenint l’aspecte original de la finca.
La Comissió d’Obres disposava d’alguns pressupostos previs, en els que les constructores, amb l’objectiu de aconseguir un cost més baix que les competidores i la contractació de les obres, anaven a mínims, mancant-hi en tots ells, partides essencials per garantir la durabilitat de la rehabilitació.
Es realitza una primera versió del projecte, en la que s’inclouen totes les partides que segons el nostre criteri tècnic, s’han de realitzar per garantir una bona intervenció. En aquest moment, es coneix per primer cop el pressupost de les obres adequat a la intervenció amb la inclusió d’aquestes partides que hi mancaven. Aquest pressupost augmenta el cost inicialment contemplat per les constructores, amb els pressupostos en els que hi mancaven partides.
Durant els treballs de diagnosi de les patologies de la finca s’observen la existència d’algunes patologies provocades per la manca d’aïllament a les façanes i les cobertes de l’edifici.
Per eliminar aquestes patologies s’informa a la Comissió d’Obres que es imprescindible la col·locació d’un aïllament tèrmic. La Comissió d’Obres proposa la injecció d’aïllament a les càmeres de la façana, per evitar el canvi estètic de l’edifici.
Es proposa inicialment la aplicació de Thermabead (Perles de Neopor), a l’interior de les càmeres existents a les façanes, en els panells de obra existents a la quadricula que ens marca la estructura portant vista.
S’estudia l’opció d’aquesta injecció i es valora per part de les constructores, tornant a existir un segon augment del pressupost inicialment presentat a la Comunitat de Propietaris per part de les empreses constructores.
S’informa del nou cost a la Comissió d’Obres, que augmenta el cost de les obres en uns 49.500€. A més, s’adverteix als membres de la comissió dels inconvenients d’aquest sistema, fent referencia a la transmissió dels ponts tèrmics, que no s’eliminen, donat que la col·locació es realitza per l'interior dels panells entre la estructura vista.
Paral·lelament es presenta un estudi econòmic per la col·locació d’un SATE a pesar de la negativa inicial sobre el canvi estètic de la façana. El resultat d’aquest estudi, es que la col·locació del SATE, disminueix el pressupost en uns 19.200€, import que es destina a la rehabilitació energètica de la coberta general de l’edifici, amb un aïllament tèrmic de 8 cm, garantint d’aquesta manera, l’aïllament total de la envolupant exterior de la finca.
Materials
Materials d'aillament
El sistema utilitzat pel recobriment de les façanes es un sate Sto Therm Classic, amb panells Neopor Top 32, amb un espessor nominal de 8 cm. El acabat del sistema es un morter acrílic armat, lliure de ciment amb efecte Lotusan.
En fase de redacció de projecte, amb l’objectiu d’aconseguir un menor cost possible de col·locació del SATE, es realitza un estudi d’aprofitament del material, orientat a la reducció de residus i mermes, en el material de Neopor Top 32. (Plaques d’aïllament del sistema Sate).
Aquest aprofitament es possible al haver de col·locar tres guixos diferents d’aïllament, per els diferents plans que formen les façanes. El pla general, definit per els panells de obra vista, son els que per superfície tenen una major importància. Els pilars i forjats de la estructura vista, sobresurten del pla format per la obra vista uns 4 cm. Finalment, la zona de les finestres, esta reculada cap a l’interior, uns 4 cm, respecte a la obra vista.
El projecte contempla la col·locació de un espessor de 8 cm, sobre els panells de obra vista. El estudi esmentat es realitza amb l’objectiu de estandarditzar les peces a col·locar a la façana, definint 8 tipus de talls, amb els que es pot muntar la totalitat del parament. A més, amb la peca extreta de la part posterior de les peces mecanitzades, es reomple l’espai de les finestres, aconseguint un únic pla entre aquestes i els panells de obra vista.
Aquest estudi va representar l’estalvi de 410 m2 de plaques de Neopor Top 32 de 4 cm, a la zona de les finestres i una reducció del temps d’execució de les obres, al poder mecanitzar per peces al taller instal·lat a la pròpia obra, enlloc de fer-ho al propi lloc de col·locació.
Energia
Consums previs actuació
Energia primària no renovable: 199,76 kWh/m2·any
Emissions de diòxid de carboni: 47,82 kgCO2/m2·any
Demanda d'energia per a calefacció: 102,07 kWh/m2·any
Demanda d'energia per a refrigeració:
Demanda d'energia total:
Consums posteriors actuació
Energia primària no renovable: 126,76 kWh/m2·any
Emissions de diòxid de carboni: 29,64 kgCO2/m2·any
Demanda d'energia per a calefacció: 53,78 kWh/m2·any
Demanda d'energia per a refrigeració:
Demanda d'energia total:
Estalvis assolits
Energia primària no renovable: 36,83%
Emissions de diòxid de carboni: 38,01%
Demanda d'energia per a calefacció: 47,30%
Demanda d'energia per a refrigeració:
Demanda d'energia total:
Comentaris
Segons els càlculs realitzats en fase de projecte, la reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera després de la rehabilitació, es redueix en un 38,01%, sobre la situació inicial.
Per una altre banda, la reducció de demanda energètica per calefacció, després de la rehabilitació, representa una reducció del 47,3%, sobre la demanda inicial.
