La Unió Europea té decidit caminar cap a la neutralitat en carboni el 2050. Aquest objectiu és tan ambiciós que no es pot arribar a valorar correctament mitjançant paraules, però potser algun exemple pot resultar útil.
Les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) de la UE durant el 2019 van ser de 4.058 MTn CO2eq/any (
font). Prenent com a referència estimada
la instal·lació més gran del món de fixació de CO2, que retira 4.000 Tn CO2/any, i tenint clar que aquesta instal·lació podria arribar a compensar l'emissió de tots els GEI ja que només captura el CO2, Europa necessitaria el potencial de captura d'1.014.50. Aquesta estimació, tot i tenir poc rigor tècnic, deixa clar que la solució passa per la reducció radical de les emissions actuals. En aquest context, i com molt bé indica el MITECO en el seu
registre de petjada de carboni, el primer pas és "calcular".
El càlcul de les emissions de qualsevol producte o servei al llarg del seu cicle de vida és un procés altament complex i ple de presa de decisions tècniques. Així sorgeix el concepte "límits del sistema": ¿caldria assignar al producte fabricat l'impacte del transport d'un treballador cap a un centre de treball? ¿I l'impacte de la seva alimentació?
El Programa DAPconstrucción® va néixer l' any 2008 i, des d' aleshores, porta promovent el càlcul de l' impacte ambiental amb perspectiva d' ACV en els materials de construcció.
L'Agenda de Construcció Sostenible, gràcies al coneixement generat en base a l'experiència amb les DAP, pretén ubicar-se com a referent de comunicació pel que fa als "mètodes de la petjada ambiental per mesurar i comunicar el comportament ambiental dels productes i les organitzacions al llarg del seu cicle de vida".
